Bonic

Bonic és sentir el silenci dels diumenges. Bonic és adonar-se'n que aquest silenci té el so d'un grill de fons. Descobrir uns ocells cantant també és bonic. Sentir l'efecte de la primavera que s'esbaeix per damunt de tots els éssers vius no és bonic, és Preciós.

La vida és dura com la polla d'un cura.

 Passa la vida. Vivim experiències. Bones i dolentes. Ens ajuden a madurar. I l'única cosa que en treiem són dubtes. 

Sabeu què? Vaig a divertir-me i a ignorar una mica la vida.

Navegant pel meu subconscient

He descobert que m’apetia crear un blog.

El blog serveix per alliberar tensions i la teva vida camuflada es veu descoberta per una sèrie d’incògnits que no et coneixen bé. I tan m’hi fa. 

M’agrada confessar sensacions i sentiments, i descobrir que hi ha gent que també els sent.

Sóc estranya i estic boja, així em descric. I el millor és que tothom ho és en més o menys quantitat.

I us aconsello que feu sempre el que us diu la veu de dins, perquè així podreu tenir més dies feliços.