El que avui em guia fins la inspiració ets tu. Tu ets el que sempre m’ha fascinat des de ben petita. Tu i només tu. Durant totes les èpoques de la meva vida.
M’encanta tornar a casa amb la teva presència. Aquella olor que m’envaeix, aquella fredor que es filtra per tot el meu cos fins als óssos, aquella sensació, per mi, divina que em fa estar dins el meu món on només existeixo jo.
Tots els sentiments, dubtes i extres, que m’omplin el cap de vent, me’ls extraus i fas de la meva vida menys complicada, més fàcil al senyalar-me l’opció correcta.
Ets grata, pura i fantàstica, relaxant, tranquil·la i única. Ets tantes coses, perfecta als meus ulls.
Veure’t em causa tal plaer que m’és difícil d’explicar. M’és tan difícil d’explicar com tantes coses a la vida. Hi ha coses que són complexes i incomprensibles per poder-les raonar. N’hi ha d’altres que el seu significat és tan evident que no cal explicació alguna. En canvi, algunes d'altres, com la teva, que no tenen prous sinònims, expressions, (en fi, paraules) per poder donar a conèixer la teva satisfacció dins meu.
El moment el qual la nit de cel obscur ens converteix per uns segons en un cel brillant ple d’esplendor i vitalitat gràcies a aquells sorprenents llamps acompanyats de potents trons, és quan un calfred d’enormes quantitats s’apodera del meu ser i em porta fins l’èxtasi d’un viatge còsmic.
M’encantes pluja, m’agrades tan com canviar d’estació, com el café als matins, com poder escoltar-te des d’aquí o com el dolç son profund que em captiva per les nits al meu llit. Vaig a buscar aquell son ara mateix. Bona nit.
