No t’oblido senyor bloc. Com no oblido tantes altres coses que trobo a faltar, que em manquen dia sí, dia no. Persones que van, que venen, que tornen, que marxen... Viatges de tots tipus, colors i olors. Sensacions i emocions.
Però també hi ha coses que intento oblidar i no puc, i d’altres, millors, que em pensava que havia oblidat i continuen allí... I et porten a un món de records on pots crear-ne de nous.
M’encanten les cançons que m’encantaven fa algun temps, i continuen encantant-me desprès, per què són records. I sobretot, m’encanta enamorar-me a primera vista d’un jersei, un pentinat, una anell, una melodia, uns ulls, unes paraules, un sabor, una flor, una veu càlida, un paisatge, un lloc, un gest... Mil coses en milions de situacions diverses.
I em disgusta dubtar.
Aviat serà l’hora d’escoltar el silenci i tancar els ulls.
Inspira m’inspira.
