Sala 16

No podria ser més feliç. Això és el que va passar per la meva ment quan em trobava en un lloc fosc amb rialles de fons (o a l'orella), imatges per a tots els públics a les meves pupiles, crispetes als meus queixals i on la fragància càlida d'aquell somni m'absorveix fins al punt de fondre'm.

Un fort espasme de mostrar les dents al món avança fins arrivar a aquells llavis molssuts i rojencs que diuen que tinc. I et sents bé.
Et sents bé en aquell espai, que encara que estigui envaït de mirades atentes cap una pantalla de grans dimensions i mans utilitzant el sistema anareòbic per introduïr snaks salats a les boques dels seus propietaris... Et fa sentir com en una bombolla, allunyada de qualsevol distracció, que es converteix en un planeta únic, especial, dolç i salat, el que sempre has desitjat visitar i intal·lar-t'hi durant una temporada o una llarga vida. Té sort la gent que està en aquell indret, és molt agradable. Allí estava jo.
 
I arrives a dubtar de tu mateix i si et coneixes realment, per sensacions que et controlen i que et fan veure les coses diferent a com les vèies.  Molt del que odiaves és converteix amb les coses més boniques del món. Moments que crèies llunyans s'apròximen, i no tens por si el teu somni et té ben agafat per no caure.

Tanques els ulls, et sents segur i satisfet. Continues el teu pas ferm, dreta-esquerra dreta-esquerra, dient i repetint al teu sistema límbic: No podria ser més feliç.

Pàgina 1

Mosquits tigre-lleopard a les 15.33, gats fent moviments estranys i espantant al personal, sol sensualment enlluernador, olor de fem casual, bancs incòmodes que et deixen el cul amb la seva forma i adormit, mosques simpàticament pesades, cadàvers, por, mala sort perquè els gats són negres, senyors i senyoretes caient de quatre grapes al terra, rialles vergonyoses i esporàdiques, calor amb màniga llarga, una espècie de fruits fent puenting sense corda, ulleres de sol coixes, atacs d’ansietat per veure coses quotidianes, plagues d’insectes de color marró que et treuen fora de casa, habitacions amb objectes suïcides, escoltar un senyor cantant amb tacons que li afecten moltes coses, una noia amb ulleres de sol immòbil, carretons vells, portes que s'obren com els castells amb un llac de cocodrils, ganes de dormir... com sempre.

Ens veiem aviat, un any menys jove.

Conforme

Enfrente. No mires, hay un individuo muy raro. No sé, tengo la impresión de que hace días que me sigue. 

¿Quién será ese tipo? 

¡Qué sé yo! Mira, ahí viene. 

Señorita, sé que no le soy del todo desconocido. Hace tiempo que la vengo observando sin que se dé cuenta, pero des de hace unos días ni intento ocultarme. Y ahora ha llegado el momento. Verá,  antes de conocerla usted nunca había amado a nadie. Odio lo provisional. Conozco bien la vida. Sé que todos traicionan a todos. Pero lo nuestro será diferente, seremos un ejemplo. No nos separaremos ni una hora. Yo no trabajo, no tengo obligaciones en la vida. Usted será mi única preocupación. ¡Comprendo!, comprendo que esto es demasiado súbito, para que acepte inmediatamente, y que antes desea romper los lazos provisionales… que la atan a personas provisionales. Yo soy definitivo.
Soy muy feliz.

Ese tipo está completamente loco.

Si, seguramente.

Bona nit, amb un tal Ludwing Van Beethoven de fons, Clar de lluna seria la més apropiada en aquests moments.

Petits detalls

Com els llumins, que et poden alegrar el dia estiguis on estiguis.
:)

Inspira, expira i inspira't

No t’oblido senyor bloc. Com no oblido tantes altres coses que trobo a faltar, que em manquen dia sí, dia no. Persones que van, que venen, que tornen, que marxen... Viatges de tots tipus, colors i olors. Sensacions i emocions. 

Però també hi ha coses que intento oblidar i no puc, i d’altres, millors, que em pensava que havia oblidat i continuen allí... I et porten a un món de records on pots crear-ne de nous.

M’encanten les cançons que m’encantaven fa algun temps, i continuen encantant-me desprès, per què són records. I sobretot, m’encanta enamorar-me a primera vista d’un jersei, un pentinat, una anell, una melodia, uns ulls, unes paraules, un sabor, una flor, una veu càlida, un paisatge, un lloc, un gest... Mil coses en milions de situacions diverses.

I em disgusta dubtar.

Aviat serà l’hora d’escoltar el silenci i tancar els ulls.

Inspira m’inspira.

Ninot, idiota, un tros de fang.

Tu no saps com em fas sentir,
com un ninot fora la caixa,
tan petit i insignificant.
A les teves mans, un tros de fang.
Tu no saps com em fas sentir...
Com un idiota,
que compta el temps perdut
entre un "ja ens veurem" i un "avui no puc".

Tu no saps reconèixer en mi,
el que tinc d'or et sembla una llauna,
jo m'arrugo i vaig oxidant-me.
El que trobo dolç a tu t'amarga...
I per allargar la tonteria,
el que ens cremava avui està ofegant-me.
I per allargar la tonteria,
el que ens cremava avui està ofegant-me.

Tu no saps com em fas sentir...
 

http://www.youtube.com/watch?v=LK0zN65wgoQ

De visita als inicis

Moltes coses han canviat. Algunes et fan mal i altres et fan feliç, d’unes te’n penedeixes i d’altres penses que és la millor decisió que has pres mai.

Madures, però poc a poc.

Aquest any hem viscut moments meravellosos i hem conegut persones que ens han marcat per sempre. I jo, dono les gràcies a totes aquelles persones que es sentin al·ludides.

Moltes gràcies, tots vosaltres heu fet de mi una persona millor.

Ara tinc que marxar a un altre lloc, pitjor o millor, depèn del moment . Allí on va començar tot, amb vistes extraordinàries.

I més tard tornaré, amb moltes més ganes.

Però, això sí, fem un break i Tiembla Dublín. 
 The New Raemon – Tiembla Dublín

S'aproxima el bon temps i les ganes de no fer res

Olors Olfacte

Quant el teu nas et guia pel camí dels records, dels bons records, és una sensació esplèndida.

L’olor de pluja em recorda els dies que de petita em podia posar les botes d’aigua de snoopy per anar a l’escola i poder trepitjar tots els bassals sense mullar-me, i jugar... jugar amb els meus companys tota l’estona.

L’olor d’un arbre concret, el qual no recordo el seu nom, em produeix felicitat i em venen a la ment els bons moments que he viscut prop d’aquella olor amb gent important.

L’olor de cafè acabat de fer amb la fum d’un cigarret del meu tiet em recorda els dies que estàvem tota la família gaudint de les festes de nadal, pasqua o l’estiu. Aquells dies feien especial l’any.

L’olor d'un llumí, amb el seu fòsfor de fusta, em porta a la sensació de fer anys i celebrar aniversaris. Quan les espelmes s’encenen gràcies a l’intrigant bastonet de fusta i les cares s’il·luminen amb somriures.

L’olor de primavera, d’estiu, de tardor i d’hivern.

L’olor d’humitat, l’olor de la roba neta, l’olor de tots els menjars per separat, l’olor de perfum, l’olor de les persones, l’olor de les cases de les persones, l’olor de diari, l’olor de plastidecor, l’olor de fer puntar a el llapis, l’olor de medicament, l’olor d’encens, de flors i de fruites...

L’olor de sang, l’olor d’hospital, l’olor de dolor, l’olor de dies tristos, l’olor de sentir-te decebut, l’olor d’impotència, l’olor de les llàgrimes, l’olor de la mort i l’olor de podrit són olors que s’han de recordar per poder gaudir encara amb més felicitat les bones olors que hi havia abans, amb els seus bons records.

Perquè les olors que et donen mals records et fan pensar amb les que et treuen el millor somriure. Una taronja o una llimona fan molt bona olor acabades de recollir de l’arbre i més tard es podreixen i fan pudor, però tot i així penses: amb la bona fragància que tenia quan estava a la branca de l’arbre. 

             

La mañana ya llegó hoy puede ser un gran día

Una cosa más vamos a cantar
una oración al desayunar
gracias por venir, gracias
cuánto tardas en salir de allí...
tantas vueltas para acabar en el refranero
¿y qué te esperabas?
la mañana ya llegó
hoy puede ser un gran día.
 

Ya sale el sol
por el balcón
vasos, cucharas
a través de tu risa la vida me pide perdón
vasos, cucharas
buenas caras
sube a la mesa.
 

Una cosa más vamos a cambiar
toda la ilusión por curiosidad. 

Ya sale el sol
por el balcón
cuántas vueltas para acabar en el perchero
junto a la mesa.

Vasos, cucharas
romper un silencio así ya tiene perdón  

Vivalaguerra.

La mañana ya llegó
hoy puede ser un gran día.

Et sents feliç

En moments que t'alcoholitzes per oblidar altres moments i necessites amagar-te a un lloc per fumar un poc d’aire. Llavors és quan l’amagatall et sorprèn amb un: 

La teva autoestima puja, i per aquestes tonteries ets sents feliç uns instants més.