Tu no saps com em fas sentir,
com un ninot fora la caixa,
tan petit i insignificant.
A les teves mans, un tros de fang.
Tu no saps com em fas sentir...
Com un idiota,
que compta el temps perdut
entre un "ja ens veurem" i un "avui no puc".
Tu no saps reconèixer en mi,
el que tinc d'or et sembla una llauna,
jo m'arrugo i vaig oxidant-me.
El que trobo dolç a tu t'amarga...
I per allargar la tonteria,
el que ens cremava avui està ofegant-me.
I per allargar la tonteria,
el que ens cremava avui està ofegant-me.
Tu no saps com em fas sentir...
Moltes coses han canviat. Algunes et fan mal i altres et fan feliç, d’unes te’n penedeixes i d’altres penses que és la millor decisió que has pres mai.
Madures, però poc a poc.
Aquest any hem viscut moments meravellosos i hem conegut persones que ens han marcat per sempre. I jo, dono les gràcies a totes aquelles persones que es sentin al·ludides.
Moltes gràcies, tots vosaltres heu fet de mi una persona millor.
Ara tinc que marxar a un altre lloc, pitjor o millor, depèn del moment . Allí on va començar tot, amb vistes extraordinàries.
I més tard tornaré, amb moltes més ganes.
Però, això sí, fem un break i Tiembla Dublín.
The New Raemon – Tiembla Dublín
