Pàgina 1

Mosquits tigre-lleopard a les 15.33, gats fent moviments estranys i espantant al personal, sol sensualment enlluernador, olor de fem casual, bancs incòmodes que et deixen el cul amb la seva forma i adormit, mosques simpàticament pesades, cadàvers, por, mala sort perquè els gats són negres, senyors i senyoretes caient de quatre grapes al terra, rialles vergonyoses i esporàdiques, calor amb màniga llarga, una espècie de fruits fent puenting sense corda, ulleres de sol coixes, atacs d’ansietat per veure coses quotidianes, plagues d’insectes de color marró que et treuen fora de casa, habitacions amb objectes suïcides, escoltar un senyor cantant amb tacons que li afecten moltes coses, una noia amb ulleres de sol immòbil, carretons vells, portes que s'obren com els castells amb un llac de cocodrils, ganes de dormir... com sempre.

Ens veiem aviat, un any menys jove.

Conforme

Enfrente. No mires, hay un individuo muy raro. No sé, tengo la impresión de que hace días que me sigue. 

¿Quién será ese tipo? 

¡Qué sé yo! Mira, ahí viene. 

Señorita, sé que no le soy del todo desconocido. Hace tiempo que la vengo observando sin que se dé cuenta, pero des de hace unos días ni intento ocultarme. Y ahora ha llegado el momento. Verá,  antes de conocerla usted nunca había amado a nadie. Odio lo provisional. Conozco bien la vida. Sé que todos traicionan a todos. Pero lo nuestro será diferente, seremos un ejemplo. No nos separaremos ni una hora. Yo no trabajo, no tengo obligaciones en la vida. Usted será mi única preocupación. ¡Comprendo!, comprendo que esto es demasiado súbito, para que acepte inmediatamente, y que antes desea romper los lazos provisionales… que la atan a personas provisionales. Yo soy definitivo.
Soy muy feliz.

Ese tipo está completamente loco.

Si, seguramente.

Bona nit, amb un tal Ludwing Van Beethoven de fons, Clar de lluna seria la més apropiada en aquests moments.