Són curiosos els
moments abans d’adormir-te, pots pensar amb el que vulguis mentre et venen
milers d’imatges a la ment. Imatges estranyes, imatges desitjades, imatges
viscudes.
Em vaig adormir
poc a poc i vaig veure una pell nua, dolça, innocent. Una que no havia vist mai
i que no tornaré a veure. Ens acariciàvem amb por i desig, ens abraçàvem també.
No et vaig veure el rostre, però si petites parts que recordo clarament com s’hi
hagués passat de veritat. Va ser excitant.
M’imaginava una
mirada sincera que em travessava fins a l’ànima i jo mirava de la mateixa
manera. Els meus ulls recorrien aquella ombra intentant descobrir més detalls.
Uns llavis molsuts, carnosos, desitjables als quals crec que vaig besar en
somnis, fins i tot els vaig mossegar. Estaven humits. Si tanco els ulls els puc
sentir sobre la meva pell, sobre els meus llavis, sobre el meu coll... Em van
recórrer tot el cos.
Se’m va quedar
clavat a la imaginació aquella barbeta, baix d’aquells llavis. No hi puc parar
de donar voltes. De qui era aquella barbeta? De qui era aquell cos insinuador? Era
un simple somni inquietant. Potser el meu subconscient va elegir a una persona
a la que em vaig creuar les mirades pel carrer, o potser una la qual vaig veure
en algun espot publicitari, o potser algú que m’agradaria conèixer.
No ho sé, era una
persona desconeguda que en aquells moments ens coneixíem molt bé. Desconeguda però
coneguda a la vegada. Em vaig despertar
amb el batec del meu cor desprès d’aquelles sensacions que pareixien reals.
Ara, el murmureig
de la gent fa córrer la meva vida igual com abans d’aquella experiència. La meva
vida on espero que sigui cada cop més intensa i que no passi tan ràpid. Vull gaudir
i sentir-me completa, vull aprofitar les paraules de la Cirlot.
