Olors Olfacte

Quant el teu nas et guia pel camí dels records, dels bons records, és una sensació esplèndida.

L’olor de pluja em recorda els dies que de petita em podia posar les botes d’aigua de snoopy per anar a l’escola i poder trepitjar tots els bassals sense mullar-me, i jugar... jugar amb els meus companys tota l’estona.

L’olor d’un arbre concret, el qual no recordo el seu nom, em produeix felicitat i em venen a la ment els bons moments que he viscut prop d’aquella olor amb gent important.

L’olor de cafè acabat de fer amb la fum d’un cigarret del meu tiet em recorda els dies que estàvem tota la família gaudint de les festes de nadal, pasqua o l’estiu. Aquells dies feien especial l’any.

L’olor d'un llumí, amb el seu fòsfor de fusta, em porta a la sensació de fer anys i celebrar aniversaris. Quan les espelmes s’encenen gràcies a l’intrigant bastonet de fusta i les cares s’il·luminen amb somriures.

L’olor de primavera, d’estiu, de tardor i d’hivern.

L’olor d’humitat, l’olor de la roba neta, l’olor de tots els menjars per separat, l’olor de perfum, l’olor de les persones, l’olor de les cases de les persones, l’olor de diari, l’olor de plastidecor, l’olor de fer puntar a el llapis, l’olor de medicament, l’olor d’encens, de flors i de fruites...

L’olor de sang, l’olor d’hospital, l’olor de dolor, l’olor de dies tristos, l’olor de sentir-te decebut, l’olor d’impotència, l’olor de les llàgrimes, l’olor de la mort i l’olor de podrit són olors que s’han de recordar per poder gaudir encara amb més felicitat les bones olors que hi havia abans, amb els seus bons records.

Perquè les olors que et donen mals records et fan pensar amb les que et treuen el millor somriure. Una taronja o una llimona fan molt bona olor acabades de recollir de l’arbre i més tard es podreixen i fan pudor, però tot i així penses: amb la bona fragància que tenia quan estava a la branca de l’arbre.