Bertram Flusser

L'habitació feia pudor de menjar en descomposició, i una altra olor, també forta, però que no vaig saber identificar d'entrada de tan sobtat que vaig quedar pel que veia i pressuposava. Als meus peus tenia un mitjó desaparellat girat del revés. Vaig agafar-lo i me'l vaig acostar al nas. El mitjó, fet una massa rebregada i encartronada, no feia pudor de peus, sinó de semen sec. El conjunt de cent dòlars que m'havia comprat a la secció de roba universitària s'havia salvat perquè el portava posat quan havia anat cap al dispensari amb apendicitis.
Mentre era a l'hospital algú se m'havia instal·lat a l'habitació i s'havia dedicat a masturbar-se dia i nit en quasi tots els objectes que posseïa. I evidentment no havia sigut l'Olivia. Havia sigut en Flusser. Havia d'haver sigut en Flusser. "Em venjaré de tots vosaltres". I aquell bacanal d'una sola persona havia sigut la seva venjança contra mi.
De cop em van venir nàusees -tan de la impressió com de les olors- i vaig sortir de l'habitació per demanar en veu alta al passadís desert quin mal havia fet jo a en Bertram Flusser perquè haguès comès aquella marranada majúscula contra les quatre coses que tenia. Vaig esforçar-me en va per entendre el plaer que li podia haver proporcionat embrutar tot el que era possessió meva. En Caudwell per un costat i en Flusser per l'altre; l'Olivia joganera i adorable per un costat i l'Olivia destarotada per l'altre. I al mig de tots ells, jo engegant-los intempestivament a la merda per defensar-me'n.
En Sonny Cottler m'ho va explicar tot quan va venir a buscar-me amb el seu cotxe i el vaig fer pujar a dalt per ensenyar-li l'habitació. Plantat al llindar de la porta al meu costat, en Sonny va dir:
- Està enamorat de tu, Marcus. Tot això és una prova del seu amor.
- Les escombreries també?
- Sobretot les escombreries -va dir en Sonny-. El John Barrymore de Winesburg s'ha enamorat.
- Però això no és amor; això és disbarat.
- Es fan molts disbarats, en nom de l'amor- Em va dir en Cottler-.